El passat 13 de Setembre, el lluert vam organitzar la segona sortida nocturna a la Roca. La concentració es feia a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila, i a 2 quarts de nou, hi havia prevista la sortida. Van tocar les 8, i la plaça es començava a omplir de gent. Gent que havia gosat enfrontar-se al vent que feia en aquells moments. Ens vam fer la fotografia de rigor, i va sonar la traca de sortida.

Vam enfilar Carrer Major i Carrer d’avall, fins al camí de Vilanova, on es van començar a encendre les primeres llanternes. Al començament anàvem més o menys tots a una, però un cop traspassada la riera de Riudecanyes, s’havien anat ja formant varis grupets, perseguits pel grup final que feia una mica d’escombra. Quan vam ser davant de l’Holandès, vam fer un primer agrupament, per estar segurs tots de què tothom estava correctament i no passava res. Vam continuar caminant, juntament amb un fred i un vent que més aviat et feien nosa. Sort que enguany la lluna es veia a la perfecció, no hi havia pas cap núvol que t’impedia poder gaudir de la seva resplendor. Bé un cop agrupats, vam creuar la carretera de l’Arbocet, i vam arribar a Mont-roig. Allí ens vam tornar a reagrupar, ja que no es pot evitar que la gent vagi agafant el seu ritme i faci la seva via. Ja sortint de Mont-roig hi havia un cotxe que s’esperava per si algú preferia fer l’ascens final amb cotxe i no pas caminant. Sorprenentment, algú es va decantar cap a l’alternativa. De fet no m’estranya massa ja que feia una mica de mal temps i els que s’enrecordavem de l’any passat, no volíem tornar a patir fent aquella pujada que se’t fa eterna.

Així que uns amb cotxe i la majoria a peu, vam acabar de pujar. Poc passades les 10 de la nit, van començar a arribar els primers, i juntament amb ells anaven arribant esglaonadament la resta de participants. Aleshores va ser el millor moment per fer un recompte de la gent que s’havia atrevit enguany a pujar. Érem 161 persones. A més allà ens esperaven valent que l’any passa havien vingut i que enguany ens volien acompanyar d’un amanera o altre i van pujar a sopar.

Realment feia mala nit i estàvem molt cansats. Ningú deia res, la gent només menjava i reponia forces pel descens. Un cop tothom havia sopat arrecerats del vent i del fred, els vam repartir com a tradició una mica de moscatell I quatre fruits secs, que els va servir per entrar en calor.

Quan es va insinuar de marxar, no va calguer insistir massa ja que es primers ja quasi eren al pla de la Roca. De baixada vam fer força via i no vam fer en cap moment cap agrupament, ja que conscients del vent, del fred i del cansament, la gent va anar tirant direcció Montbrió. Un cop a Montbrió uns quants es van esperar a la plaça que anés arribant la gent, fins a l’últim. Allí vam decidir premiar als que eren a la plaça amb una beguda ben fresca, la qual els va anar molt bé. Un cop tots arribats, va ser l’hora de l’adéu, sense no abans fer una foto al més jove, el Martí de 5 anys, i el més gran, el Josep Ferré de 65 anys.

Va ser una bona experiència i vam estar molt contents de l’acceptació de la gent. Va venir gent nouvinguda, gent de sempre i gent d’altres poblacions. Moltes gràcies a tots per venir i fins la pròxima.