El passat diumenge 18 de gener i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, el Lluert va organitzar el primer campionat de butifarra. En un principi teníem la incertesa de si hi hauria suficient gent per organitzar un bon campionat i poder tornar a viure velles emocions com les que es produïen fa uns anys a les terrasses dels bars del poble o com les que ara hi ha a les cafeteries de les facultats. Doncs bé, finalment es van apuntar 14 parelles, les justes per poder organitzar el campionat al nostre local.

Realment l’ambient prometia força, sobre les taules ja hi havien les baralles preparades, es començaven a encendre els primers caliquenyo del matí i a servir les primeres copes. Tot estava apunt per començar amb el sorteig que determinava els enfrontaments de la primera ronda i poder jugar les primeres mans. El campionat es va jugar mitjançant el sistema suís, amb 4 rondes en què les parelles guanyadores s’enfronten entre elles i les perdedores també. Ben avançat al matí, el local recordava als més grans que es van apropar a veure el campionat aquelles tardes al Cafè Parent.

A partir de la tercera ronda ja es va poder veure quines parelles podien optar als premis finals, als pernils i a les espatlles o espatlletes que penjaven exposades a les parets. De les 14 parelles, tres eren de Mont-roig, dues de Vilanova i la resta de Montbrió. Ja a la quarta i última ronda, es va disputar la partida definitiva i curiosament enfrontava una parella de Montbrió, el Josep M. Espallargas i el Carles Serrano, contra una de Mont-roig, les dues havien guanyat les tres rondes anteriors i la guanyadora s’enduria el campionat. Va ser una partida emocionant, on en principi semblava que els pernils anirien cap a Mont-roig i les espatlletes es quedarien aquí, però a la última mà, els de Montbrió van remuntar i van poder guanyar la partida i el campionat. Al final doncs, el Josep M. i el Carles van endur-se cadascú com a premi un pernil i una ampolla de vi, els de Mont-roig les espatlletes i la resta de participants la corresponent ampolla de vi.

S’ha de destacar el bon ambient que hi va haver durant tot el matí, l’emoció de l’ última ronda, la participació de gent de totes les edats i l’expectació dels que passaven per allí. Van ser moltes les parelles que després de l’entrega de premis ens van dir que ja tenien ganes de tornar a passar una bona estona com la que havien passat!

Seguir leyendo [+]



Els dies 6 i 7 de desembre, vam estar presents a la fira d’entitats i comerços de Montbrió.

Tot i no sortir en el cartell de la programació, el lluert va assistir a les diverses reunions que es van convocar per organitzar la fira.

Vam aprofitar la fira per donar a conèixer l’associació, per tal de cridar l’atenció de la gent que passejava, vam oferir personalitzar xapes. Qui volia venia, i amb l’ordinador els féiem un dibuix que després, amb una màquina fabulosa, el convertíem en una xapa. Van ser dos dies de passar fred, però vam poder tornar a veure una plaça plena de vida.

Seguir leyendo [+]



Durant alguns divendres de novembre i un de desembre es va celebrar a la Casa de Cultura, el II Cicle de Conferències organitzades pel Lluert donant continuïtat al que ja vam fer l’any passat per les mateixes dates.

La temática de les conferències va ser totalment diversa, què ha de fer un ciclista per arribar a disputar el Tour de França? Avui dia, hi ha canvi climàtic? Què li passa a un futbolista quan deixa de ser profesional? Quina és la transgressió que sofreix Catalunya respecte a l’Estat español?

COM ARRIBAR AL TOUR

El Xavier Florencio va inaugurar el cicle. El de Mont-roig, ciclista professional de l’equip Cervelló, ens va explicar la seva trajectòria per arribar on és ara, per disputar la carrera de ciclisme més important del món, el Tour de França. Entre foto i foto de les diferents carreres que ha disputat en tots aquest anys, el Xavi ens va explicar alguna que altre anècdota del “pelotón”, els esforços diàris que fa per poder estar al màxim nivell i com no, també vam debatre d’un fet que per desgràcia va lligat amb el ciclisme, el dopatge. Sens dubte ens va quedar clar que per ser ciclista d’alt nivel un ha de treballar i patir molt i tindre aquell “gen” que tothom no té.

EL CANVI CLIMÀTIC

Sens dubte la segona conferència, la del Francesc Mauri va ser la més multitudinària tot i el fort vent que bufava aquell dia, no hi cabia ningú més a la Casa de Cultura, i és que això de la tele… La confèrencia va ser molt interessant, amb xifres on es demostrava que pràcticament plou el mateix aquí que a Londres (tot i que la manera és molt diferent), amb històries dels anys 50, amb records del fred que van patir anys endarrera, amb debats intensos sobre les energies renovables… molts temes que van fer-nos més proper el famós canvi climàtic, el problema del canvi climàtic.


L'AHIR i L'AVUI DEL FUTBOL PROFESSIONAL

Sabieu que alguns jugadors professionals del futbol d’alt nivell passen per moments difícils tant social com econòmicament? Pot semblar estrany però és així i axí mateix ens ho van explicar tant el Ramon Alfonseda, acutal president de l’Associació de Veterns del Barça com el Ramon Maria Calderé, actual entrenador del Reus Deportiu, els dos ex-jugadors del Barça. La primera part de la xerrada ens va servir per saber el sentit, el motiu de la creació d’aquesta Associació de Veterans, un grup de gent que treballa per facilitar el màxim possible l’adaptació al dia dia dels jugadors que han penjat les botes. Després, el Calderé ens va introduir a una bona tertúlia futbolística, que si el Guardiola és ara el millor del món, que si els periodistes fan els fitxatges, que si el caràcter del Shuster… realment la Casa de Cultura es va convertir en una autènctica sala de premsa.


CIVILMENT DESOBEDIENTS

Per acabr el cicle, el 12 de desembre en Gabriel Pena i en Jordi Geronès, membres del Col·lectiu Jaume Damians ens van fer una conferència titulada Civilment desobedients. En aquesta conferència ens van explicar que pot fer la societat civil, d’una manera pacífica, davant de lleis i normes injustes que en el pas del temps aquestes passen a considerar-se com a normals o naturals, un exemple clar és el de l’esclavitud, en que molts negres estaven en contra de l’abolició ja que consideraven que era l’estat natural i era el que sempre havien vist. També es va fer un recorregut per la història, explicant diferents casos de desobediència civil i acabant parlant de la situació que hi ha entre l’estat Espanyol i Catalunya. Durant la conferència hi va haver moltes intervencions del públic exposant altres casos de desobediència civil, com la que van realitzar els agricultors davant un impost de les peonades teòriques en que obligava a pagar un impost en funció de les hectàrees de terreny independentment de si s’havia contractat personal o no.

En acabar la conferència, es va oferir a tothom cava i turrons per a celebrar l’èxit de les segones jornades de conferències i començar a preparar-nos pel Nadal.

Seguir leyendo [+]


El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. D’aquesta forma es dóna a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen. Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 es porta a la resta dels territoris de parla catalana.

El Lluert, per segon any consecutiu, ens vam proposar organitzar activitats diverses per recordar que tenim una llengua, el català, que ens estimem i volem parlar.

El dissabte 25 d’octubre a les cinc de la tarda la Mercè Pena va explicar diversos contes a la canalla, aquests van escoltar atentament participant en algun dels contes. Quan ja van estar cansats de passejar pel món de la imagincació, van berenar xocolata amb coca (gentilesa de l’AMPA).
A les deu de la nit, a l’envelat de Sant Antoni, el grup de teatre Els Passarells d’Alforja (un grup d’adolescents molt eixerits), ens van representar l’obra “Després de la Pluja” escrita per Sergi Belbel. L'acció transcorre en una gran ciutat on fa més de dos anys que no plou. En un edifici d'oficines d'alt standing, els treballadors aprofiten les seves escapades clandestines al terrat per a fumar -cosa rigorosament prohibida-, però també per a fugir dels problemes quotidians, per a conspirar contra els superiors, per a exterioritzar les angúnies, per a lligar, per a somiar, per a omplir llurs vides solitàries i en definitiva per a intentar buscar la felicitat… Això sí, mentre esperen la tant desitjada pluja i l'endemà. Cal dir que la interpretació dels actors i actrius va ser molt bona i durant una estona ens van fer oblidar el fred que estàvem passant (no teníem calefacció). A continuació, a dos quarts d’una de la nit, dj Mamarratxo ens va fer ballar el cos amb una àmplia i diversa selecció de músiques en català.

El diumenge 26 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, el grup de teatre Els Passarells d’Alforja, aquest cop amb els actors i les actrius més seniors del grup, ens van llegir un recull de textos de l’escriptora Mercè Rodoreda dirigida per Joaquim Balcells Terés. Primer ens van explicar qui era Mercè Rodoreda i a continuació van llegir fragments de la seva poesia i narrativa, textos com Viatge al poble de les nenes perdudes, La gallina, Zerafina, La mainadera, L’illa dels lliris vermells i Viatge al poble de vidre. Va ser una tarda diferent i entretinguda passejant pel món literari de Mercè Rodoreda amb una magnífica lectura dels actors i actrius d’Alforja.

Seguir leyendo [+]



El passat 13 de Setembre, el lluert vam organitzar la segona sortida nocturna a la Roca. La concentració es feia a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila, i a 2 quarts de nou, hi havia prevista la sortida. Van tocar les 8, i la plaça es començava a omplir de gent. Gent que havia gosat enfrontar-se al vent que feia en aquells moments. Ens vam fer la fotografia de rigor, i va sonar la traca de sortida.

Vam enfilar Carrer Major i Carrer d’avall, fins al camí de Vilanova, on es van començar a encendre les primeres llanternes. Al començament anàvem més o menys tots a una, però un cop traspassada la riera de Riudecanyes, s’havien anat ja formant varis grupets, perseguits pel grup final que feia una mica d’escombra. Quan vam ser davant de l’Holandès, vam fer un primer agrupament, per estar segurs tots de què tothom estava correctament i no passava res. Vam continuar caminant, juntament amb un fred i un vent que més aviat et feien nosa. Sort que enguany la lluna es veia a la perfecció, no hi havia pas cap núvol que t’impedia poder gaudir de la seva resplendor. Bé un cop agrupats, vam creuar la carretera de l’Arbocet, i vam arribar a Mont-roig. Allí ens vam tornar a reagrupar, ja que no es pot evitar que la gent vagi agafant el seu ritme i faci la seva via. Ja sortint de Mont-roig hi havia un cotxe que s’esperava per si algú preferia fer l’ascens final amb cotxe i no pas caminant. Sorprenentment, algú es va decantar cap a l’alternativa. De fet no m’estranya massa ja que feia una mica de mal temps i els que s’enrecordavem de l’any passat, no volíem tornar a patir fent aquella pujada que se’t fa eterna.

Així que uns amb cotxe i la majoria a peu, vam acabar de pujar. Poc passades les 10 de la nit, van començar a arribar els primers, i juntament amb ells anaven arribant esglaonadament la resta de participants. Aleshores va ser el millor moment per fer un recompte de la gent que s’havia atrevit enguany a pujar. Érem 161 persones. A més allà ens esperaven valent que l’any passa havien vingut i que enguany ens volien acompanyar d’un amanera o altre i van pujar a sopar.

Realment feia mala nit i estàvem molt cansats. Ningú deia res, la gent només menjava i reponia forces pel descens. Un cop tothom havia sopat arrecerats del vent i del fred, els vam repartir com a tradició una mica de moscatell I quatre fruits secs, que els va servir per entrar en calor.

Quan es va insinuar de marxar, no va calguer insistir massa ja que es primers ja quasi eren al pla de la Roca. De baixada vam fer força via i no vam fer en cap moment cap agrupament, ja que conscients del vent, del fred i del cansament, la gent va anar tirant direcció Montbrió. Un cop a Montbrió uns quants es van esperar a la plaça que anés arribant la gent, fins a l’últim. Allí vam decidir premiar als que eren a la plaça amb una beguda ben fresca, la qual els va anar molt bé. Un cop tots arribats, va ser l’hora de l’adéu, sense no abans fer una foto al més jove, el Martí de 5 anys, i el més gran, el Josep Ferré de 65 anys.

Va ser una bona experiència i vam estar molt contents de l’acceptació de la gent. Va venir gent nouvinguda, gent de sempre i gent d’altres poblacions. Moltes gràcies a tots per venir i fins la pròxima.

Seguir leyendo [+]