El diumenge 2 de març tenia lloc a Montbrió del Camp, la primera calçotada popular organitzada pel Lluert.

Un total de 122 persones gaudiren d’un dia de sol al camp de futbol. Començaven els preparatius per la troballa setmanes abans, al local. Calcular la gent que serem, procurar que tothom tingui de tot i que sobretot els que vinguin s’ho passin bé.

Vàrem passar els cartells per les botigues i també férem arribar uns quants correus electrònics per tal que tothom se n’assabentés. També vam pensar que després de l’èxit que havien tingut les conferències i del bon regust de boca que la gent de Montbrió va deixar als conferenciants, podríem doncs convidar-los. I així ho vam fer. Vam convidar l’equip de l’Òscar Cadiach, que va resultar tenir un comprimís aquell dia, igual que l’Ariel Santamaría. Però en canvi sí que van poder assistir i encantats, la Marcel·la i la seva família, i l’Oriol Junqueras, al qual li va fer molta il·lusió que el convidéssim.

Així que un cop passat el termini per apuntar-se i tenir-ho tot lligat, vam posar fil a l’agulla. Necessitàvem més de 2.000 calçots, un bon aperitiu, bidons per fer el foc, graelles i llenya, taules i cavallets a més de les cadires, beguda, molta beguda, pa, oli, sal, uns quants fruits secs, i algunes postres casolanes, a més de la taronja per fer pair. Ah, i una cosa molt important, la salsa. Qui seria capaç de fer salsa per calçots i a més all i oli per a la carn, per a més de 100 persones? Després de rumiar van sortir els voluntaris que es van oferir a fer salsa. A ells, moltes gràcies, que va ser molt bona.

Així que el dissabte a la tarda ja anàvem en dansa. Anar a buscar les taules i el cavallets al mossèn, els bidons a la cooperativa, la llenya al tros, les cadires a l’ajuntament… i sobretot els calçots.

Diumenge al matí, de ben matí començàvem a tallar els calçots, a amanir les carxofes, a embolicar les patates per poder-les ficar al foc, i quan ja ho teníem tot ben lligat i en marxa, començaven a arribar els primers.

Alguns es van oferir a ajudar, d’altres la feien petar i altres ja buscaven lloc per guardar. Després de preparar-ho tot, els calçots cuits, les carxofes i les patates a punt, l’aperitiu a la taula, el sortidor de cervesa en marxa, i passades ja les 2 del migdia, tothom a taula, que començava oficialment el dinar.

Després de quatre patates, olives i tallets de formatge i fuet, els vam repartir els calçots i la salsa. Boníssim. A mesura que la gent acabava, s’anava fent la cua per fer-se la carn,. Aquí cadascú es feia la seva. Amb la carn els vam repartir una mica d’allioli i pa torrat, per fer-ho encara més bo.

Primer i segon plat acabats, ens pensàvem que ja no tindrien gana per res més. Anàvem equivocats. Els vam repartir la taronja i a continuació el cafè amb 14 classes de pastissos per a tots els gustos, dels quals no en va quedar gens.

I després de menjar, a fer la tertúlia. La revista Els Porxos van aprofitar per fer una entrevista a l’Oriol Junqueras, i alguns del lluert es van animar a començar un partidet de futbol. Un partit al que també s’hi va afegir el mateix Oriol, que va reconèixer acabar cansat.

Ja eren ben bones les 6 de la tarda que començàvem a recollir amb l’ajut de tots els que van assistir a la calçotada. Érem gran i petits, de totes les edats que van decidir passar un diumenge diferent, i a la vegada fer poble.

Tot recollit, ja era fosc i cansats, anàvem a descarregar les quatre coses al local. S’havia acabat el dia, I estàvem molt contents de com havia anat. La gent estava molt contenta i van marxar amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

Des del lluert, doncs, us volem donar les gràcies a tots els que vàreu venir a passar l’estona amb nosaltres i que ens vau ajudar a fer el dia millor. Gràcies a les col·laboracions desinteressades.