ellluert - activitats

2009-02-23T03:07:00.000-08:00

El passat diumenge 18 de gener i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, el Lluert va organitzar el primer campionat de butifarra. En un principi teníem la incertesa de si hi hauria suficient gent per organitzar un bon campionat i poder tornar a viure velles emocions com les que es produïen fa uns anys a les terrasses dels bars del poble o com les que ara hi ha a les cafeteries de les facultats. Doncs bé, finalment es van apuntar 14 parelles, les justes per poder organitzar el campionat al nostre local.

Realment l’ambient prometia força, sobre les taules ja hi havien les baralles preparades, es començaven a encendre els primers caliquenyo del matí i a servir les primeres copes. Tot estava apunt per començar amb el sorteig que determinava els enfrontaments de la primera ronda i poder jugar les primeres mans. El campionat es va jugar mitjançant el sistema suís, amb 4 rondes en què les parelles guanyadores s’enfronten entre elles i les perdedores també. Ben avançat al matí, el local recordava als més grans que es van apropar a veure el campionat aquelles tardes al Cafè Parent.

A partir de la tercera ronda ja es va poder veure quines parelles podien optar als premis finals, als pernils i a les espatlles o espatlletes que penjaven exposades a les parets. De les 14 parelles, tres eren de Mont-roig, dues de Vilanova i la resta de Montbrió. Ja a la quarta i última ronda, es va disputar la partida definitiva i curiosament enfrontava una parella de Montbrió, el Josep M. Espallargas i el Carles Serrano, contra una de Mont-roig, les dues havien guanyat les tres rondes anteriors i la guanyadora s’enduria el campionat. Va ser una partida emocionant, on en principi semblava que els pernils anirien cap a Mont-roig i les espatlletes es quedarien aquí, però a la última mà, els de Montbrió van remuntar i van poder guanyar la partida i el campionat. Al final doncs, el Josep M. i el Carles van endur-se cadascú com a premi un pernil i una ampolla de vi, els de Mont-roig les espatlletes i la resta de participants la corresponent ampolla de vi.

S’ha de destacar el bon ambient que hi va haver durant tot el matí, l’emoció de l’ última ronda, la participació de gent de totes les edats i l’expectació dels que passaven per allí. Van ser moltes les parelles que després de l’entrega de premis ens van dir que ja tenien ganes de tornar a passar una bona estona com la que havien passat!

2009-02-19T10:45:00.000-08:00

Els dies 6 i 7 de desembre, vam estar presents a la fira d’entitats i comerços de Montbrió.

Tot i no sortir en el cartell de la programació, el lluert va assistir a les diverses reunions que es van convocar per organitzar la fira.

Vam aprofitar la fira per donar a conèixer l’associació, per tal de cridar l’atenció de la gent que passejava, vam oferir personalitzar xapes. Qui volia venia, i amb l’ordinador els féiem un dibuix que després, amb una màquina fabulosa, el convertíem en una xapa. Van ser dos dies de passar fred, però vam poder tornar a veure una plaça plena de vida.

2009-02-19T10:43:00.000-08:00

Durant alguns divendres de novembre i un de desembre es va celebrar a la Casa de Cultura, el II Cicle de Conferències organitzades pel Lluert donant continuïtat al que ja vam fer l’any passat per les mateixes dates.

La temática de les conferències va ser totalment diversa, què ha de fer un ciclista per arribar a disputar el Tour de França? Avui dia, hi ha canvi climàtic? Què li passa a un futbolista quan deixa de ser profesional? Quina és la transgressió que sofreix Catalunya respecte a l’Estat español?

COM ARRIBAR AL TOUR

El Xavier Florencio va inaugurar el cicle. El de Mont-roig, ciclista professional de l’equip Cervelló, ens va explicar la seva trajectòria per arribar on és ara, per disputar la carrera de ciclisme més important del món, el Tour de França. Entre foto i foto de les diferents carreres que ha disputat en tots aquest anys, el Xavi ens va explicar alguna que altre anècdota del “pelotón”, els esforços diàris que fa per poder estar al màxim nivell i com no, també vam debatre d’un fet que per desgràcia va lligat amb el ciclisme, el dopatge. Sens dubte ens va quedar clar que per ser ciclista d’alt nivel un ha de treballar i patir molt i tindre aquell “gen” que tothom no té.

EL CANVI CLIMÀTIC

Sens dubte la segona conferència, la del Francesc Mauri va ser la més multitudinària tot i el fort vent que bufava aquell dia, no hi cabia ningú més a la Casa de Cultura, i és que això de la tele… La confèrencia va ser molt interessant, amb xifres on es demostrava que pràcticament plou el mateix aquí que a Londres (tot i que la manera és molt diferent), amb històries dels anys 50, amb records del fred que van patir anys endarrera, amb debats intensos sobre les energies renovables… molts temes que van fer-nos més proper el famós canvi climàtic, el problema del canvi climàtic.

L'AHIR i L'AVUI DEL FUTBOL PROFESSIONAL

Sabieu que alguns jugadors professionals del futbol d’alt nivell passen per moments difícils tant social com econòmicament? Pot semblar estrany però és així i axí mateix ens ho van explicar tant el Ramon Alfonseda, acutal president de l’Associació de Veterns del Barça com el Ramon Maria Calderé, actual entrenador del Reus Deportiu, els dos ex-jugadors del Barça. La primera part de la xerrada ens va servir per saber el sentit, el motiu de la creació d’aquesta Associació de Veterans, un grup de gent que treballa per facilitar el màxim possible l’adaptació al dia dia dels jugadors que han penjat les botes. Després, el Calderé ens va introduir a una bona tertúlia futbolística, que si el Guardiola és ara el millor del món, que si els periodistes fan els fitxatges, que si el caràcter del Shuster… realment la Casa de Cultura es va convertir en una autènctica sala de premsa.

CIVILMENT DESOBEDIENTS

Per acabr el cicle, el 12 de desembre en Gabriel Pena i en Jordi Geronès, membres del Col·lectiu Jaume Damians ens van fer una conferència titulada Civilment desobedients. En aquesta conferència ens van explicar que pot fer la societat civil, d’una manera pacífica, davant de lleis i normes injustes que en el pas del temps aquestes passen a considerar-se com a normals o naturals, un exemple clar és el de l’esclavitud, en que molts negres estaven en contra de l’abolició ja que consideraven que era l’estat natural i era el que sempre havien vist. També es va fer un recorregut per la història, explicant diferents casos de desobediència civil i acabant parlant de la situació que hi ha entre l’estat Espanyol i Catalunya. Durant la conferència hi va haver moltes intervencions del públic exposant altres casos de desobediència civil, com la que van realitzar els agricultors davant un impost de les peonades teòriques en que obligava a pagar un impost en funció de les hectàrees de terreny independentment de si s’havia contractat personal o no.

En acabar la conferència, es va oferir a tothom cava i turrons per a celebrar l’èxit de les segones jornades de conferències i començar a preparar-nos pel Nadal.

2009-02-19T10:29:00.001-08:00

El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. D’aquesta forma es dóna a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen. Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 es porta a la resta dels territoris de parla catalana.

El Lluert, per segon any consecutiu, ens vam proposar organitzar activitats diverses per recordar que tenim una llengua, el català, que ens estimem i volem parlar.

El dissabte 25 d’octubre a les cinc de la tarda la Mercè Pena va explicar diversos contes a la canalla, aquests van escoltar atentament participant en algun dels contes. Quan ja van estar cansats de passejar pel món de la imagincació, van berenar xocolata amb coca (gentilesa de l’AMPA).
A les deu de la nit, a l’envelat de Sant Antoni, el grup de teatre Els Passarells d’Alforja (un grup d’adolescents molt eixerits), ens van representar l’obra “Després de la Pluja” escrita per Sergi Belbel. L'acció transcorre en una gran ciutat on fa més de dos anys que no plou. En un edifici d'oficines d'alt standing, els treballadors aprofiten les seves escapades clandestines al terrat per a fumar -cosa rigorosament prohibida-, però també per a fugir dels problemes quotidians, per a conspirar contra els superiors, per a exterioritzar les angúnies, per a lligar, per a somiar, per a omplir llurs vides solitàries i en definitiva per a intentar buscar la felicitat… Això sí, mentre esperen la tant desitjada pluja i l'endemà. Cal dir que la interpretació dels actors i actrius va ser molt bona i durant una estona ens van fer oblidar el fred que estàvem passant (no teníem calefacció). A continuació, a dos quarts d’una de la nit, dj Mamarratxo ens va fer ballar el cos amb una àmplia i diversa selecció de músiques en català.

El diumenge 26 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, el grup de teatre Els Passarells d’Alforja, aquest cop amb els actors i les actrius més seniors del grup, ens van llegir un recull de textos de l’escriptora Mercè Rodoreda dirigida per Joaquim Balcells Terés. Primer ens van explicar qui era Mercè Rodoreda i a continuació van llegir fragments de la seva poesia i narrativa, textos com Viatge al poble de les nenes perdudes, La gallina, Zerafina, La mainadera, L’illa dels lliris vermells i Viatge al poble de vidre. Va ser una tarda diferent i entretinguda passejant pel món literari de Mercè Rodoreda amb una magnífica lectura dels actors i actrius d’Alforja.

2008-07-01T11:03:00.000-07:00

El passat 13 de Setembre, el lluert vam organitzar la segona sortida nocturna a la Roca. La concentració es feia a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila, i a 2 quarts de nou, hi havia prevista la sortida. Van tocar les 8, i la plaça es començava a omplir de gent. Gent que havia gosat enfrontar-se al vent que feia en aquells moments. Ens vam fer la fotografia de rigor, i va sonar la traca de sortida.

Vam enfilar Carrer Major i Carrer d’avall, fins al camí de Vilanova, on es van començar a encendre les primeres llanternes. Al començament anàvem més o menys tots a una, però un cop traspassada la riera de Riudecanyes, s’havien anat ja formant varis grupets, perseguits pel grup final que feia una mica d’escombra. Quan vam ser davant de l’Holandès, vam fer un primer agrupament, per estar segurs tots de què tothom estava correctament i no passava res. Vam continuar caminant, juntament amb un fred i un vent que més aviat et feien nosa. Sort que enguany la lluna es veia a la perfecció, no hi havia pas cap núvol que t’impedia poder gaudir de la seva resplendor. Bé un cop agrupats, vam creuar la carretera de l’Arbocet, i vam arribar a Mont-roig. Allí ens vam tornar a reagrupar, ja que no es pot evitar que la gent vagi agafant el seu ritme i faci la seva via. Ja sortint de Mont-roig hi havia un cotxe que s’esperava per si algú preferia fer l’ascens final amb cotxe i no pas caminant. Sorprenentment, algú es va decantar cap a l’alternativa. De fet no m’estranya massa ja que feia una mica de mal temps i els que s’enrecordavem de l’any passat, no volíem tornar a patir fent aquella pujada que se’t fa eterna.

Així que uns amb cotxe i la majoria a peu, vam acabar de pujar. Poc passades les 10 de la nit, van començar a arribar els primers, i juntament amb ells anaven arribant esglaonadament la resta de participants. Aleshores va ser el millor moment per fer un recompte de la gent que s’havia atrevit enguany a pujar. Érem 161 persones. A més allà ens esperaven valent que l’any passa havien vingut i que enguany ens volien acompanyar d’un amanera o altre i van pujar a sopar.

Realment feia mala nit i estàvem molt cansats. Ningú deia res, la gent només menjava i reponia forces pel descens. Un cop tothom havia sopat arrecerats del vent i del fred, els vam repartir com a tradició una mica de moscatell I quatre fruits secs, que els va servir per entrar en calor.

Quan es va insinuar de marxar, no va calguer insistir massa ja que es primers ja quasi eren al pla de la Roca. De baixada vam fer força via i no vam fer en cap moment cap agrupament, ja que conscients del vent, del fred i del cansament, la gent va anar tirant direcció Montbrió. Un cop a Montbrió uns quants es van esperar a la plaça que anés arribant la gent, fins a l’últim. Allí vam decidir premiar als que eren a la plaça amb una beguda ben fresca, la qual els va anar molt bé. Un cop tots arribats, va ser l’hora de l’adéu, sense no abans fer una foto al més jove, el Martí de 5 anys, i el més gran, el Josep Ferré de 65 anys.

Va ser una bona experiència i vam estar molt contents de l’acceptació de la gent. Va venir gent nouvinguda, gent de sempre i gent d’altres poblacions. Moltes gràcies a tots per venir i fins la pròxima.

2008-06-02T03:30:00.000-07:00

El 23 de juny, com ja comença a ser tradició vam celebrar la revetlla de st. Joan plegats. Ens vam reunir als "murus" (lloc emblematic per molts) per sopar i celebrar el primer aniversari del lluert.

2008-06-01T11:01:00.000-07:00

El diumenge 8 de juny, va tenir lloc la primera diada del SOM LO QUE SEMBREM, a Montbrió del Camp. Començàvem a les 10 del matí, al Passeig Nicolau, amb un conjunt de tallers ben diversos.

La canalla, el joves i els grans tenien on escollir. Es podia fer fang, podien aprendre a fer unes flautes artesanals mitjançant un simple tub de pvc. Més endavant es trobava el que t’ensenyava a fer una caixa de fusta pels ocells. I finalment hi havia el que t’iniciava en l’elaboració del pa artesanament.

Tots els tallers van tenir el seu públic. El fang, potser va ser l’excusa per distreure els més petits, i del qual en van sortir unes figures ben... divertides. Quant al taller de les flautes, la canalla s’ho va passar la mar de bé, ja que ells s’encarregaven de fer els forats, de llimar-los i d’acabar de polir la flauta. El monitor del taller, un cop acabada la flauta, la revisava, i la posava a to per tal que sonés bé. I si si, realment sonava i molt bé. Sorprenent, sobretot per els nens ja que havien fet una flauta i que a més sonava.

Per fer les caixes de fusta, necessitaven només uns quants claus, i unes fustes ja preparades per la manualitat, amés de martell per anar picant. De bon matí es va sentir com els nens picaven, i fins ben entrat el migdia, van estar picant. Això sí cada nen es va fer la seva caixa, seguint les ordres del monitor, i la van poder prendre cap a casa per a veure si hi feia cap, tard o d’hora algun ocell.

I al final de passeig, es trobava el taller que va tenir més expectació, i més públic variat. El de fer pa. Grans i petits van pastar la massa tal i com els comentava el monitor, la posaven en recipients i cap al forn. Un munt de viatges vam haver de fer al forn, ja que cada vegada hi havia més pans per coure. Els més petits, van poder fer unes galetes que es van menjar orgullosos.

Passada ja una estona, i quasi tots els tallers acabats, va arribar el tast de menjar ecològic. La Fina Piqué va ser l’encarregada de preparar menjar variat elaborat de productes ecològics. La gent ja feia estona que esperava les cassoles per poder tastar el que s’havia preparat es comprava un tiquet pel valor de 3 euros, i es podia tastar una variació de 4 plats més un tall de pastís boníssim que va fer la Cèlia Francesch, també amb ingredients totalment ecològics. Amanida de tomàquet, ou dur i mozzarel·la, amanida verda, patates braves, truita de patata i de carbassó, carbassó arrebossat, patata al forn, pebrotets verds amanits, pa amb tomàquet,... una gran varietat d’aliments, plats diferents que van poder tastar la gent.

A més però del tast del menjar, es va poder degustar el que en diuen cervesa ecològica, fresqueta i de sabor i color diferent a la tradicional, la gent la va tastar per acompanyar el menjar. Hi van haver comentaris diversos, és bona, no està mal, m’agrada més l’altre,... la qüestió, però és que es va acabar el barril. A més de cervesa, també podien beure sucs de vàries fruites, com la taronja, el pomel·lo, i comprar ampolles de vi també ecològiques.

La veritat és que va sortir un matí de diumenge ben diferent, amb canalla de moltes edats que va disfrutar fent les diferents manualitats artesanes, els més grans, observant als petits i gaudint d’un aperitiu ben diferent i degustatiu. No va quedar res de res, el menjar es va acabar, les flautes es van exhaurir, les caixes, en varen faltar. De fet, podríem dir que si hi hagués hagut més cosa, també s’hauria acabat.

No ens podem queixar, va venir una nit de dilluns al local, el Jacint, a proposar-nos fer la festa, primer vam dir que ens ho pensaríem, i li diríem alguna cosa. Vam rumiar què podríem fer, i vam decidir fer aquestes activitats diverses. Teníem por de la resposta de la gent, ja que potser, pensàvem, que no vindria els que van venir. Ho preparàvem una mica amb por, però la realitat va ser que va sortir molt bé, vam estar molt contens i amb ganes de tornar-ho a fer.

Així que moltes gràcies a tots i fins la propera.

2008-05-01T00:47:00.000-07:00

Un St. Jordi diferent!
Aquesta vegada ens hem posat d'acord l'associació de dones, colònies i el lluert i hem fet un únic cartell, anem sumant. Us esperem a tots als actes programats en motiu de la diada.

2008-04-13T14:54:00.000-07:00

Visita a la Cova de la Font Major(L'Espluga de Francolí ), la cova d'on neix el riu Francolí.
La sortida serà el proper diumenge dia 13 d'abril.

Equipats amb un vestit de neoprè i un llum de carbur, ens introduirem, sempre acompanyats per guies especialitzats, a la part més fosca i humida de la cova fins arribar a la Sala del Pou de la Biela...

Durant la visita podrem conèixer aspectes tant interessants com: la formació de la cavitat subterrània, els pous que van permetre el seu descobriment, el circuit de l'aigua i la trajectòria del riu, la galeria del Llac (lloc de culte i enterrament ibèric) ... i moltes més coses!

Informació:

Preus: soci 32€/no soci 35€

Hora de sortida: 08:30 hores (Plaça de la Vila)

Durada: 3 hores

Recorregut: 900m.

Profunditat màxima: 1,5m.

S'ha de portar: banyador, unes bambes velles, que es el calçat amb el que s'entra a les Coves i sabó i tovallola per dutxar-vos desprès quan sortiu.

No es necessita cap tipus de preparació, sols que tingueu ganes de passar-ho bé!

Places limitades

Els menors han d'anar acompanyats d'algun pare o tutor

Si vols venir et pots apuntar els dies 11, 14 i 18 de març de 19:30 a 20:30 al local.

Places exhaurides

2008-03-06T00:55:00.000-08:00

El diumenge 2 de març tenia lloc a Montbrió del Camp, la primera calçotada popular organitzada pel Lluert.

Un total de 122 persones gaudiren d’un dia de sol al camp de futbol. Començaven els preparatius per la troballa setmanes abans, al local. Calcular la gent que serem, procurar que tothom tingui de tot i que sobretot els que vinguin s’ho passin bé.

Vàrem passar els cartells per les botigues i també férem arribar uns quants correus electrònics per tal que tothom se n’assabentés. També vam pensar que després de l’èxit que havien tingut les conferències i del bon regust de boca que la gent de Montbrió va deixar als conferenciants, podríem doncs convidar-los. I així ho vam fer. Vam convidar l’equip de l’Òscar Cadiach, que va resultar tenir un comprimís aquell dia, igual que l’Ariel Santamaría. Però en canvi sí que van poder assistir i encantats, la Marcel·la i la seva família, i l’Oriol Junqueras, al qual li va fer molta il·lusió que el convidéssim.

Així que un cop passat el termini per apuntar-se i tenir-ho tot lligat, vam posar fil a l’agulla. Necessitàvem més de 2.000 calçots, un bon aperitiu, bidons per fer el foc, graelles i llenya, taules i cavallets a més de les cadires, beguda, molta beguda, pa, oli, sal, uns quants fruits secs, i algunes postres casolanes, a més de la taronja per fer pair. Ah, i una cosa molt important, la salsa. Qui seria capaç de fer salsa per calçots i a més all i oli per a la carn, per a més de 100 persones? Després de rumiar van sortir els voluntaris que es van oferir a fer salsa. A ells, moltes gràcies, que va ser molt bona.

Així que el dissabte a la tarda ja anàvem en dansa. Anar a buscar les taules i el cavallets al mossèn, els bidons a la cooperativa, la llenya al tros, les cadires a l’ajuntament… i sobretot els calçots.

Diumenge al matí, de ben matí començàvem a tallar els calçots, a amanir les carxofes, a embolicar les patates per poder-les ficar al foc, i quan ja ho teníem tot ben lligat i en marxa, començaven a arribar els primers.

Alguns es van oferir a ajudar, d’altres la feien petar i altres ja buscaven lloc per guardar. Després de preparar-ho tot, els calçots cuits, les carxofes i les patates a punt, l’aperitiu a la taula, el sortidor de cervesa en marxa, i passades ja les 2 del migdia, tothom a taula, que començava oficialment el dinar.

Després de quatre patates, olives i tallets de formatge i fuet, els vam repartir els calçots i la salsa. Boníssim. A mesura que la gent acabava, s’anava fent la cua per fer-se la carn,. Aquí cadascú es feia la seva. Amb la carn els vam repartir una mica d’allioli i pa torrat, per fer-ho encara més bo.

Primer i segon plat acabats, ens pensàvem que ja no tindrien gana per res més. Anàvem equivocats. Els vam repartir la taronja i a continuació el cafè amb 14 classes de pastissos per a tots els gustos, dels quals no en va quedar gens.

I després de menjar, a fer la tertúlia. La revista Els Porxos van aprofitar per fer una entrevista a l’Oriol Junqueras, i alguns del lluert es van animar a començar un partidet de futbol. Un partit al que també s’hi va afegir el mateix Oriol, que va reconèixer acabar cansat.

Ja eren ben bones les 6 de la tarda que començàvem a recollir amb l’ajut de tots els que van assistir a la calçotada. Érem gran i petits, de totes les edats que van decidir passar un diumenge diferent, i a la vegada fer poble.

Tot recollit, ja era fosc i cansats, anàvem a descarregar les quatre coses al local. S’havia acabat el dia, I estàvem molt contents de com havia anat. La gent estava molt contenta i van marxar amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

Des del lluert, doncs, us volem donar les gràcies a tots els que vàreu venir a passar l’estona amb nosaltres i que ens vau ajudar a fer el dia millor. Gràcies a les col·laboracions desinteressades.

2008-02-18T09:47:00.000-08:00

El passat cap de setmana del 16 i 17 de febrer vam organitzar el primer torneig de Pro Evolution Soccer aquí a Montbrió, al Cinema Nou. Aquest joc de futbol és molt popular entre els joves actualment, tot i que no sabíem com seria la resposta de la gent envers l’esdeveniment que volíem organitzar.
Per sort, l’activitat va ser tot un èxit i 24 joves atrevits de diferents pobles com ara la Selva, les Borges, Riudoms, Cambrils o Montbrió van ser els que es van animar a participar. Uns dies abans vam fer el sorteig i van quedar 6 grups de 4 persones.

A partir de les 10 del dissabte va començar la ronda de partits que duraria fins ben entrada la matinada. Els joves anaven jugant, uns guanyaven, els altres perdien, però sobretot la gent es divertia. Es van acostar molts joves curiosos i durant una bona estona de dissabte al vespre el Cinema Nou va estar realment ple. Els televisors estaven enfocats a dos projectors i així aconseguíem que la gent ho veiés de forma impecable.
A més a més, quan van ser les 10 de la nit vam fer un descans per sopar i vam projectar el partit del Barça, cosa que va agradar molt a la gent, ja que molts van ser els que amb el seu entrepà i el seu refresc van venir a fer-nos companyia i a mirar el partit.
El diumenge a partir de les 5 de la tarda van començar les eliminatòries, ja que el dia abans la meitat dels jugadors havien quedat eliminats.

Es van anar jugant partits amb una expectació i una animació força bona fins a semifinals. L’esperança montbrionenca estava posada en els dos germans Virgili, el Roger i el Gerard, que jugaven cadascú en una semifinal i ens feien somiar en una final entre dos germans de casa. Malauradament els dos van caure eliminats i no van poder accedir a l’estimada final que donava accés als dos premis que hi havia en joc: una PS3 i una PSP. Al final el guanyador va ser el Richard, un noi de la Selva que ja ha guanyat en altres tornejos.

Tot i no gaudir d’un guanyador local, val a dir que ens ho vam passar molt bé i que va venir força gent, i a causa de la gran petició que fem el 2n torneig, des del Lluert ja estem estudiant dates. Esperem que s’apunti més gent i que la festa cada vegada sigui més gran.

Bases del Torneig

2007-12-03T06:07:00.000-08:00

El cicle de conferències 2007 s'ha acabat. Per la Casa de Cultura han passat quatre persones a oferir-nos els seus coneixements i les seves vivències. I nosaltres els hem rebut de la millor manera. Han estat conferències diferents, amb temes molt variats entre si, com poden ser la muntanya, la política, l'ajuda als que més ho necessiten i Catalunya. Podríem dir que no n'hi ha hagut cap que sobresortís de la resta però cap ens ha deixat indiferents. Tot seguit us farem una breu crónica de cadascuna i si voleu veure més fotografies ho podeu fer a l'àlbum.

L'ALTRE CARA DEL K2 (magic line)
El dimecres 28, l'Òscar Cadiach, davant de més de 70 persones, ens va presentar alguna de les seves últimes expedicions que ha realitzat per les terres de Perú i per la Patagònia Xilena i Argentina. Ens va voler mostrar amb fotografies i vídeos les diferents situacions límit que es viuen a més de 6.000 metres d'alçada, amb temperatures que van deixar la sala gelada, amb esforços inhumans per avançar pocs metres durant un dia, etc. Després de les primeres imatges impactants hi va haver un col·loqui on es van fer preguntes i on l'Òscar no va deixar d'impressionar-nos amb les seves respostes. Què és el que et motiva a dur a terme aquestes expedicions? Com es programen els camps base? Quan apareix el tant perillós mal d'alçada?, etc. Podem dir doncs, que durant un parell d'hores la Casa de Cultura va ser un d'aquests camps bases que es munten a més de 7.000 metres per poder assolir el cim, sense el fred que hi fa, però sabent de l'emoció, de la inquietud que hi ha a aquestes alçades.

UNA ALTRE MANERA DE FER POLÍTICA
Riure, riure i riure va ser el que es va fer a la Casa de Cultura el passat divendres dia 30. Divertida, molt divertida va ser la conferència que ens va fer l'Ariel Santamaria i la resta de membres de la CORI. L'Ariel ens va explicar els motius que els van portar a presentar-se a les el.leccions municipals de l'any 2.003 a l'Ajuntament de Reus i a repetir l'experiència a les del 2007 degut a l'èxit que havien tingut i que el van portar a l'Ajuntament com a regidor de la CORI amb més de 1.800 vots. Recollir el vot descontent de la ciutat de Reus era el seu objectiu juntament amb el de fer una política d'una altra manera, d'una manera molt especial, molt "juantxi" con va descriure ell mateix. Les anècdotes de les campanyes son infinites i explicades en directe per l'Ariel es converteixen en divertides, pressupostos de 300 € per la primera vegada, 1.000 € per les del 2.007, el ressò tant nacional com internacional en son uns dels exemples. També va parlar el "Pirata", ens va explicar la vinculació que ara té ell amb la política ja que no hi havia donat mai cap mena d'importància, la dona de l'Ariel, la única Cori de la llista i l'actual secretari del partit que ens va comentar la possible expansió de la seva idea a altres municipis. Acabats els parlaments van arribar les actuacions, quines cançons, quines lletres... no podem descriure aquells moments. Després de tot, sens dubte l'Ariel va mostrar que realment hi ha una altra manera de fer i entendre la política.

ACOLLIMENT DE NENS SAHARAUIS (Associació Hamada)

El passat divendres dia 14, la Marcel.la Aguiló, juntament amb la Celeste i un matrimoni de Mont-roig, ens van venir a explicar com era la vida en un camp de refugiats al desert del Sàhara, comentar la seva feina i els motius per treballar amb els nens de les famílies que encara trobem en territori desert. L'acolliment de nens saharauis era el plat fort de la conferència, com n'és de fàcil l'acollida i com pot ser d'agradable l'estada durant dos mesos d'aquests nens a les nostres terres. L'objectiu del programa de l'Associació Hamada, és poder garantir als nens un seguiment mèdic any rera any, durant els anys més importants de la creixença, dels 8 als 14 anys. El fet de poder sortir del no res, i arribar en un lloc, ja sigui a Catalunya, Euskadi o Galica, llocs completament diferents al seu i amb unes altres maneres de fer, els serveix d'estímul i d'aprenentatge per poder sobreviure encara millor el dia a dia a casa seva. Aquests nens venen amb moltes ganes per veure als seus acollidors, però després també en tenen moltíssimes, quan arriba el moment, de tornar a casa seva, amb les seves famílies. Animem des de el Lluert a tindre aquesta experiència d'acollir un nen saharaui durant un temps a casa seva, experiència que tant la Marcel.la com la Celeste ja han pogut gaudir.

HISTÒRIA, PRESENT i FUTUR DELS PAïSOS CATALANS

L’ultima conferència la va protagonitzar l’Oriol Junqueras el passat 21 de desembre. La conferència que ens va oferir l'Oriol va ser un xic diferent de la resta. Ell no va necessitar projector, ni micro, gairebé no va necessitar ni cadira, ni aigua,... Be, alguna cosa si que va necessitar, l'únic que li feia falta era gent amb ganes d'escoltar, i d'això en va tenir més que cap altre. Aquell divendres a la Casa de Cultura vam ser cent persones aproximadament, va ser el dia amb més afluència de públic, cosa previsible ja que el seu currículum l’avala i apart es potser el més mediàtic dels que va venir.

L’Oriol ens va deixar bocabadats a tots amb moltes anècdotes i parlaments, un xic filosòfics però que ens van despertar a tots les ganes de lluita per un futur encara millor (i en solitari). Ell ens va explicar que els catalans havíem superat moltes fatigues i dificultats i que havíem revolucionat el món en dues ocasions, una d’elles va ser l’invenció de la farga catalana. Ens va explicar multitud d’anècdotes sobre nosaltres i els nostres governants i va citar molts textos històrics. L’Oriol ens va fer adonar que les coses s’han de fer entre tots, pensar que ja ho faran els altres es una derrota segura. Ell va estar parlant durant una bona estona i quan va acabar hi va haver un torn de preguntes on se’n van formular de molt bones però de ben segur que se’n van quedar de millors al tinter. L’Oriol no va deixar indiferent a ningú, va despertar emocions i passions dins la sala d’actes i quan va ser l’hora de plegar, ningú no se’n volia anar.

Pel fet de ser l’ultima conferència del cicle d’enguany vam convidar a tothom a un petit piscolabis i entre mos i mos tothom volia anar a saludar l’Oriol o a felicitar-lo per les seves grans paraules.

2007-10-15T13:18:00.000-07:00

El Correllengua, una altre activitat que va passar per Montbrió a traves del lluert . Que es això del Correllengua us preguntareu? Be doncs, es un acte a nivell dels Països Catalans i consisteix en dividir-los en quatre franges en homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana. I dins de cada franja es realitzen actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la flama, per les diferents localitats del territori.

Desprès de diverses reunions a nivell comarcal amb gent del Casal Despertaferro, la Calderera, les JERC, Òmnium Cultural, Col·lectiu BROT de Mont-Roig i d’altres. Ens vam assabentar que al Baix Camp li tocava la franja de la Maria Aurèlia Campmany, novel·lista, dramaturga, destacada feminista, activista cultural i antifranquista. Sabent això la gent del lluert es va posar a treballar per organitzar el màxim d’activitats possible per a totes les edats. Vam escollir el cap de setmana del 13 i 14 d’octubre per no solapar-nos massa amb les activitats dels altres pobles. Vam decidir de bon principi que les activitats havien de ser totes gratuïtes.

Per la mainada vam organitzar un contacontes que es va dur a terme el dissabte 13 a les cinc de la tarda a l’envelat. La Mercè Piqué va explicar la historia de les quatre barres a tots els nens que hi van assistir. Desprès de la seva gran feina vam fer una manualitat que va consistir en pintar amb els dits, tal com va fer Guifré el Pelós, les quatre barres sobre un fulard groc. Acabat això i mentre esperàvem que s’assequés la pintura vam berenar tots coca amb xocolata desfeta.

Aquell mateix dia a la nit vam organitzar una discoCAT pel jovent. Va consistir en una disco mòbil però exclusivament de música Catalana. La nit va anar passant amb força afluència de públic, val a dir, i quan va ser l’hora de plegar també vam repartir xocolata amb coca per recuperar una mica de forces i arribar a casa sans i estalvis.

Per diumenge encara s’esperaven dos actes més. El primer va ser una col·laboració del C. E. Montbrió que pujant al carro del correllengua va jugar un “partit per la llengua” al camp de futbol municipal contra el Constantí. El partit va acabar en derrota dels locals però no passa res, l’important es participar a la festa.

Aquell mateix dia al vespre, i adreçat a persones un xic més grans, hi va haver una altra col·laboració, aquest cop del grup de teatre la Tralla que aprofitant la franja que ens tocava van llegir unes cartes i textos de la Maria Aurèlia Campmany i Farnés. Aquest actes es va dur a terme a la Casa de Cultura i va tenir força resposta ja que la sala d’actes estava plena.

2007-10-05T14:33:00.000-07:00

29 de setembre de 2007, 2/4 de 9 del vespre. Lloc de trobada, la plaça de la Vila. Itinerari, Montbrió – La Roca – Montbrió. Seixanta-cinc montbrionencs i gent de rodalies, de totes les edats estaven esperant el tret de sortida per emprendre el camí cap a la Roca. Però primer, la foto de grup, imprescindible.

Així doncs, frontal al cap, llanterna en mà, motxilla a l’esquena amb el sopar i som-hi, comencem a caminar. Vam iniciar el camí pel carrer Major fins al camí de Vilanova. Uns més avançats que altres, cadascú al seu ritme, i com no, fent-la petar per fer el camí més curt i distret. Vam arribar a la primera parada al peu de la riera de Riudecanyes, per esperar, per dir-ho d’alguna manera, als que es quedaven més enrere, no pas per anar més lents, sinó per passejar enlloc de caminar.

Un cop junts una altra vegada, vam continuar fins tornar-nos a parar abans de creuar la carretera. Ganes de beure, algú que deia que tenia gana i rialles sobretot; ja es començaven a notar els primers símptomes del cansament, però vam continuar avançant sense parar fins a Mont-roig. Allí, hi va haver algú que hi havia deixat el cotxe per tal de fer l’ascens final, i d’aquesta manera arribar a la Roca no massa cansat. Però el millor va ser que ningú es va tirar enrere i tots vam continuar a peu. Fet que potser van començar a lamentar un cop enfilàvem la recta final, amb una pujada que es va fer realment eterna.

Un cop a dalt, esbufegant, i molt, vam començar a sopar. Ningú deia res, tothom menjava, i de rebot escoltàvem el Barça que ja guanyava 3 a 0. Un dia que no veiem el partit i ens perdem el HAT-TRICK d’Henry.

Quan tots pràcticament teníem l’entrepà gola avall, el lluert va repartir unes quantes avellanes i ametlles amb un gotet de moscatell, que van servir per agafar forces i reanimar al personal. Es van tornar a sentir les rialles del principi.

Un cafè, o tallat que molt amablement ens van servir els ermitans de la Roca, veure l’últim gol, i som-hi, les dotze, l’hora que havíem previst per tirar avall una altre vegada.
“La baixada serà una altra cosa”, es comentava. D’aquesta manera, la gent s’ho agafava amb més valentia. Un pas rera l’altre i vigilant les pedres, es van tornar a fer grupets, gent que anava més endavant i altres que estaven pel mig escoltant els crits i rialles dels que s’havien quedat al darrere però que s’ho passaven la mar de bé.

A Mont-roig ens vam tornar a trobar i vam decidir que aniríem tirant, fent les mateixes parades que pujant, fins a arribar a Montbrió. Aquesta vegada, però teníem una companyia especial, la lluna plena havia sortit de darrera els núvols i quasi no necessitàvem les llanternes per il·luminar el camí. Va fer una nit preciosa, sense fer gens de fred, al contrari a estones teníem molta calor, i sobretot sense ploure.

Ja eren quasi les 2 de la matinada quan la plaça es va tornar a omplir de gent que anàvem arribant. Tots cansats, uns reien de les anècdotes que els havien passat, altres no podien dir ni una paraula, altres orgullosos del que havien fet. Però tots amb les ganes de repetir-ho algun altre cop.

Va ser una nit que va acollir a grans i petits. La més petita era la Lluïsa Vallverdú Buqueras, amb 7 anys, i el més gran el Ramon Puig Cabré amb 59. Entre ells, els altres, colles d’amics, famílies, pares amb nens, parelles, i com no, el LLUERT, que ens va acompanyar tota l’estona i va aguantar com el que més.

El LLUERT us dóna les gràcies a tots els que vau participar i us anima per la propera.

2007-09-13T04:11:00.000-07:00

Bones lluerts! Com alguns de vosaltres ja sabeu, el passat dimecres 29 d’agost vaig debutar al Camp Nou, bé... no al costat dels Ronaldinhos, Decos, Yayas... vull dir que vaig anar per primera vegada al camp del Barça i no hi vaig anar pas sol! Em van acompanyar 105 persones i dos autocars, sí sí, ho heu llegit bé, més de 100 persones, quin èxit i quin partidàs. Vaig tindre la sort de poder veure guanyar el Barça i a més a més veure un 5 a 0 contra l’Inter de Milà. Va ser un partit vibrant, espectacular, emotiu, amb un noi que li deien Giovani que promet i molt... resumint i amb dues paraules, impressionant. Sense cap dubte, entre tots vam poder gaudir d’un vespre diferent, amb bona companyia i esperant que l’any que ve ho pugui tornar a repetir.

2007-09-13T04:10:00.002-07:00

Les primeres 24h del lluert!
Plourà o no plourà? Aquesta era la pregunta que em vaig fer més de mil vegades durant la tarda del dissabte 21 de juliol. Els homes del temps de la televisió, els de la radio i totes les pàgines web de meteorologia deien que aquella tarda plouria, però jo em ressistia a pensar que no podia ser... Portàvem tot l’estiu sense ni gota d’aigua i justament havia d’anar a ploure aquell cap de setmana, i això que “hi ha més dies que llangonisses”, però us preguntareu, per què aquest patiment?
Doncs bé, aquest cap de setmana de juliol organitzava les meves primeres 24 h de futbol sala. Hi havia dedicat molt de temps, esforços, trucades i no podia creure el que estava veient, escoltat... plouria tota la tarda i molt probablemet tota la nit. I així va ser, era l’hora de començar el torneig i va començar a ploure, els Picos, Mauris i companyia tenien raó.
Tot i aquest gran contratemps, a les 8 de la tarda del dissabte va poder començar el primer partit i a part d’alguna interrupció més per part de la pluja, el torneig va poder continuar fins al final, és a dir, fins a les 8 de la tarda del diumenge, l’hora de la final. Una final que la va guanyar un equip de Reus contra el Vinyols després d’un partit molt emocionant, d’una pròrrga i d’una tanda de penals no apta per cardíacs, com diu el tòpic.
Espero que el proper any no hagi de patir tant per la pluja ni per cap contratemps i pugui veure guanyar el meu segon torneig a un equip del meu poble.

2007-09-13T04:10:00.001-07:00

Primera activitat, la revetlla!
Ei companys!, que ja he sortit de l'ou. Aquest dissabte he organitzat el primer acte per donar-me a conèixer. Es tracta d'un sopar a un dels llocs més emblemàtics de Montbrió, els "muros". Jo posaré les taules, les cadires i la birra. Be, potser també hi posaré una mica de musiqueta per amenitzar la vetllada... A vosaltres només us tocarà posar la teca i les ganes de vindre.
Espero créixer ràpidament amb l'ajuda de tots vosaltres que segur que podem fer infinitat de coses junts.
Us deixo tranquils que no em vull fer pesat, fins dissabte lluertons!! Espero veure-us a tots eh?!?!

2007-09-13T04:08:00.000-07:00

Hola a tothom, sóc el Lluert.
Aquest es el primer comentari que faig i estic molt nerviós. Ja em perdonareu si faig alguna falta o no s'enten algo. Visc a Montbrió del Camp i estic molt orgullós del meu poble. Ja m'anireu coneixent perquè tot just m'acabo de despertar, encara que pugui parlar amb tots vosaltres encara no he nascut, estic dins de l'ou. Espero que poguem fer moltes coses junts un cop hagi nascut ja que jo estic molt il·lusionat. Ara me n'haig d'anar.
Fins aviat lluertons, i recordeu que l'espectacle tot just ha començat...