El cicle de conferències 2007 s'ha acabat. Per la Casa de Cultura han passat quatre persones a oferir-nos els seus coneixements i les seves vivències. I nosaltres els hem rebut de la millor manera. Han estat conferències diferents, amb temes molt variats entre si, com poden ser la muntanya, la política, l'ajuda als que més ho necessiten i Catalunya. Podríem dir que no n'hi ha hagut cap que sobresortís de la resta però cap ens ha deixat indiferents. Tot seguit us farem una breu crónica de cadascuna i si voleu veure més fotografies ho podeu fer a l'àlbum.
L'ALTRE CARA DEL K2 (magic line)
El dimecres 28, l'Òscar Cadiach, davant de més de 70 persones, ens va presentar alguna de les seves últimes expedicions que ha realitzat per les terres de Perú i per la Patagònia Xilena i Argentina. Ens va voler mostrar amb fotografies i vídeos les diferents situacions límit que es viuen a més de 6.000 metres d'alçada, amb temperatures que van deixar la sala gelada, amb esforços inhumans per avançar pocs metres durant un dia, etc. Després de les primeres imatges impactants hi va haver un col·loqui on es van fer preguntes i on l'Òscar no va deixar d'impressionar-nos amb les seves respostes. Què és el que et motiva a dur a terme aquestes expedicions? Com es programen els camps base? Quan apareix el tant perillós mal d'alçada?, etc. Podem dir doncs, que durant un parell d'hores la Casa de Cultura va ser un d'aquests camps bases que es munten a més de 7.000 metres per poder assolir el cim, sense el fred que hi fa, però sabent de l'emoció, de la inquietud que hi ha a aquestes alçades.
UNA ALTRE MANERA DE FER POLÍTICARiure, riure i riure va ser el que es va fer a la Casa de Cultura el passat divendres dia 30. Divertida, molt divertida va ser la conferència que ens va fer l'Ariel Santamaria i la resta de membres de la CORI. L'Ariel ens va explicar els motius que els van portar a presentar-se a les el.leccions municipals de l'any 2.003 a l'Ajuntament de Reus i a repetir l'experiència a les del 2007 degut a l'èxit que havien tingut i que el van portar a l'Ajuntament com a regidor de la CORI amb més de 1.800 vots. Recollir el vot descontent de la ciutat de Reus era el seu objectiu juntament amb el de fer una política d'una altra manera, d'una manera molt especial, molt "juantxi" con va descriure ell mateix. Les anècdotes de les campanyes son infinites i explicades en directe per l'Ariel es converteixen en divertides, pressupostos de 300 € per la primera vegada, 1.000 € per les del 2.007, el ressò tant nacional com internacional en son uns dels exemples. També va parlar el "Pirata", ens va explicar la vinculació que ara té ell amb la política ja que no hi havia donat mai cap mena d'importància, la dona de l'Ariel, la única Cori de la llista i l'actual secretari del partit que ens va comentar la possible expansió de la seva idea a altres municipis. Acabats els parlaments van arribar les actuacions, quines cançons, quines lletres... no podem descriure aquells moments. Després de tot, sens dubte l'Ariel va mostrar que realment hi ha una altra manera de fer i entendre la política.
El passat divendres dia 14, la Marcel.la Aguiló, juntament amb la Celeste i un matrimoni de Mont-roig, ens van venir a explicar com era la vida en un camp de refugiats al desert del Sàhara, comentar la seva feina i els motius per treballar amb els nens de les famílies que encara trobem en territori desert. L'acolliment de nens saharauis era el plat fort de la conferència, com n'és de fàcil l'acollida i com pot ser d'agradable l'estada durant dos mesos d'aquests nens a les nostres terres. L'objectiu del programa de l'Associació Hamada, és poder garantir als nens un seguiment mèdic any rera any, durant els anys més importants de la creixença, dels 8 als 14 anys. El fet de poder sortir del no res, i arribar en un lloc, ja sigui a Catalunya, Euskadi o Galica, llocs completament diferents al seu i amb unes altres maneres de fer, els serveix d'estímul i d'aprenentatge per poder sobreviure encara millor el dia a dia a casa seva. Aquests nens venen amb moltes ganes per veure als seus acollidors, però després també en tenen moltíssimes, quan arriba el moment, de tornar a casa seva, amb les seves famílies. Animem des de el Lluert a tindre aquesta experiència d'acollir un nen saharaui durant un temps a casa seva, experiència que tant la Marcel.la com la Celeste ja han pogut gaudir.
L’Oriol ens va deixar bocabadats a tots amb moltes anècdotes i parlaments, un xic filosòfics però que ens van despertar a tots les ganes de lluita per un futur encara millor (i en solitari). Ell ens va explicar que els catalans havíem superat moltes fatigues i dificultats i que havíem revolucionat el món en dues ocasions, una d’elles va ser l’invenció de la farga catalana. Ens va explicar multitud d’anècdotes sobre nosaltres i els nostres governants i va citar molts textos històrics. L’Oriol ens va fer adonar que les coses s’han de fer entre tots, pensar que ja ho faran els altres es una derrota segura. Ell va estar parlant durant una bona estona i quan va acabar hi va haver un torn de preguntes on se’n van formular de molt bones però de ben segur que se’n van quedar de millors al tinter. L’Oriol no va deixar indiferent a ningú, va despertar emocions i passions dins la sala d’actes i quan va ser l’hora de plegar, ningú no se’n volia anar.
Pel fet de ser l’ultima conferència del cicle d’enguany vam convidar a tothom a un petit piscolabis i entre mos i mos tothom volia anar a saludar l’Oriol o a felicitar-lo per les seves grans paraules.